Neologismes

7.1

1. Neologia de forma.

-Per derivació: assecador, carter i davanter

-Per composició: rentavaixelles, mataparents (bolet)

-Per lexicalització d'unes sigles: Cedé i otan.

-Per escurçament: Mates (matemàtiques), filo (filosofia), paleo (paleontologia) i foto (fotografia)

2. Neologia de significat: llapis (pen drive), cercador (informàtic) i portàtil (ordinador)

3. Manlleus lingüístics:

-De llengües modernes: güisqui (whisky, del gaèlic), altaveus (speakers, anglès)

-Del llatí o grec antic: carpe diem (aprofita el moment) i fenotip (del llatí)

7.2.

ESO-> Escola secundària  obligatòria
UAB ->Universitat Autònoma de Barcelona

BBC->British Broadcasting Corporation

IRPF->Impost sobre la Renda  de les Persones Físiques

IVA-> Impost del valor afegit.
DNI ->Document Nacional d'Identitat

CCOO -> Comissions Obreres

LAN -> Local Area Network (xarxa d'àrea local)

CPU -> central processing unit (unitat central de processament)
CiU ->Convergència i Unió

6.2.- Comentari del diari ''ara.cat''

Sembla que sigui un diari seriós, que tenen ganes de començar. També sembla que serà bastant popular, ja sigui per la publicitat que fan com pels escriptors i crítics famosos que fa que cridi l'atenció al públic.

El diari dóna diverses possibilitats, com per exemple poder rebre'l a casa cada dia, obternir informació dels llocs on es fan les presentacions, o moltes altres que pots informar-te a la seva pàgina web.

Hi ha diverses cares famoses, per exemple Antoni Bassas, que creu que des del seu punt de vista el diari hauria de concentrar-se en l'esperit crític per apujar els llistons; Carles Capdevila afirma que li fa molta il·lusió començar com a director en aquest diari; Toni Soler, diu que aquest diari hauria de ser més obert i per tan, més innovador, és accionista i periodista del ''ara''; Albert Om, pensa que aquest ha de ser el diari del país de Catalunya, també és periodista i accionista i Oriol Soler n'és el president a part d'accionista.

El tractament de les notícies

5.3.1. 

Cant de Ramon, poema de Ramón Llull

 Són creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe’m Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat,
pot-n’hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat, 
per lo saber que Déus m’ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d’ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d’home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no n’hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d’ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n’hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó’m Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.

5.3.2

És un text que mostra la moral religiosa de Ramon Llull. En el text apareix moltes vegades la raó de l'existència, en aquest cas Déu


5.4- Bibliografia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

http://margamayans.wordpress.com/cant-de-ramon-de-ramon-llull/

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llull.htm

Ramon Llull

Va néixer a Mallorca al 1232. Hi va néixer perquè els seus pares, tres anys més tard de que Jaume I expulsés els sarraïns de l'illa de Mallorca, van anar a viure a Mallorca per repoblar  l' illa. 

A part de ser un prestigiós escriptor, va destacar per la seva vocació a la filosofia, a la teologia i a la mística.

De gran va afirmar que se li va aparèixer Déu cinc cops. Va tenir molta aproximació amb el món de l'església. Parlava llatí, àrab i occità, a part de la seva llengua natal, el català. L'àrab, el va aprendre d'un esclau, el qual li va ensenyar els seus coneixements de la llengua àrab. Anys més tard, l'esclau es va rebelar i li clavà una daga al ventre, però Llull se'n va salvar.

Va morir al 1315/1316 quan tornava de Túnissia cap a Mallorca.

 Obres:

Llibre de contemplació en Déu. (1271-1274)
Llibre d'Amic e Amat (1283)
Arbre de Filosofia d'amor (1298)
Llibre de meravelles (1288-1289)
Blaquerna (1283)

Barca del Temps

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta dramaturg i novel.lista català. És considerat un dels renovadors juntament amb Josep Pla de la prosa en català de formes islàmiques.

Va publicar moltes obres, entre les quals destaquen llibres de poemes com: El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda.

Les seves obres musicades per Raimon van ser difoses amb gran calibre per tot Catalunya.

Estimat Amic meu,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant
a l'Alguer

I senties amb mi
com és viu
i arrelat i tant clar,
aquest nostre parlar
català de l'Àlguer,

Com et diu el teu nom
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
allunyat amic meu
que ara ets als carrers
a l'indret
on comencen a obrir
el record, el veler, i el camí,
el camí que et va ser
sempre car,
el camí de la mar de l'Àlguer.

Si podies venir
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
si podies venir amb
la barca del temps...

Amb la barca del temps..

El cost real del quart cinturó.

El cost real del Quart Cinturó, no és, com diu el govern, de 387 milions d'euros, sinó de molt més, de 919, per ser exactes.

El ''ministerio de fomento'' va fer públic, a mitjans d'estiu, que el cost total de la operació seria de 387 milions d'euros. Però en realitat, aquest pressupost és molt més elevat, és de 919 milions d'euros. Segons els tècnics de la campanya, el preu per km es situaria a 26,49 euros. Però, el govern va afirmar amb seguretat, que seria un preu molt més baix, 11,52 euros. A més, per si fós poc, si es veiés la necessitat d'instalar túnels o altres estructures pròpies d' una infreestructura com el Quart Cinturó, el cost pujaria de 919 milions d'euros a 1200 o a 1500 milions.

Amb aquestes dades, és difícil creure, que el Quart Cinturó sigui una operació rendible tan socialment com econòmicament.

La campanya està fent  xerrades per tot el Vallès per fer saber, el que comporta dur a terme un procediment com és la construcció d'aquesta infreestructura i per animar a la gent que s'animi anar a la propera manifestació el dia 3, per intentar frenar aquesta inútil i cara construcció.

Coherència: 

El text és coherent. Manté una mateixa opinió durant tota l'estona. Ens intenta avisar del cost real que suposaria el Quart Cinturó, i ens informa d'una serie de manifestacions i esdeveniments en contra.

Cohesió:

El text està ben cohesionat, conté connectors i signes de puntuació suficients com per fer la lectura més fàcil i ordenada. L'estructura del text està ben marcada. Comença fen una petita introducció i després ens dóna més informació.

L'adequació:

El text es adequat. El seu llenguatge es fàcil d'entendre ja que ha de ser llegit per molts lectors diferents. El registre es formal, perquè ens parla d'un tema seriós.

Correcció lingüística:

El text no conté faltes , morfològics, lèxics o sintàctics. L'única cosa que podem  observar són algunes petites faltes ortogràfiques com per exemple "d'a·legacions" o "teinr" (tenir).