La Renaixença

Nom donat al moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.
Va sorgir de la necessitat de fer renéixer el català, tant en l' escriptura com en la cultura després d' haver sigut sotmesa per la llengua castellana.
Els orígens d' aquest corrent es troben en la transformació social i econòmica causada per la industrialització i en la influència del Romanticisme.
A part de l' intent de fer renéixer el català com a llengua després de la disglòssia provocada pel castellà també se li va anomenar Renaixença a aquest corrent per l' intent dels escriptor per sortir de la Decadència viscuda a l'últim segle.
Els moviments propis de la Renaixença van ser el Romanticisme i el Realisme. Amb el Realisme s'intentava mostrar la realitat de la societat, que no el món no era una glòria com mostraven els autors del Barroc per intentar enganyar-se de la crisi patida a l' època barroca o com el Modernisme on tot era ornamentació i artifici de la realitat.

Van haver-hi nombrosos autors en aques pensament de principis del segle XlX però els tres més importants en aquesta literatura, van ser:
- Jacint Verdaguer (1845-1902) que va ser el poeta més destacat de la Renaixença amb obres com "Atlàntida" (1876) o Canigó (1886).
- Àngel Guimerà (1845- 1924) va destacar per ser el dramaturg més famós de la Renaixença. Les seves obres més famoses van ser "Mar i Cel" i "El fill del rei".
- Narcís Oller (1846-1930)va ser el famós novel·lista de la Renaixença.

Platarformes: