dimecres, 24 de novembre del 2010

Neologismes

7.1
1. Neologia de forma.
-Per derivació: assecador, carter i davanter
-Per composició: rentavaixelles, mataparents (bolet)
-Per lexicalització d'unes sigles: Cedé i otan.
-Per escurçament: Mates (matemàtiques), filo (filosofia), paleo (paleontologia) i foto (fotografia)

2. Neologia de significat: llapis (pen drive), cercador (informàtic) i portàtil (ordinador)

3. Manlleus lingüístics:
-De llengües modernes: güisqui (whisky, del gaèlic), altaveus (speakers, anglès)
-Del llatí o grec antic: carpe diem (aprofita el moment) i fenotip (del llatí)



7.2.

ESO-> Escola secundària  obligatòria
UAB ->Universitat Autònoma de Barcelona
BBC->British Broadcasting Corporation
IRPF->Impost sobre la Renda  de les Persones Físiques
IVA-> Impost del valor afegit.
DNI ->Document Nacional d'Identitat
CCOO -> Comissions Obreres
LAN -> Local Area Network (xarxa d'àrea local)
CPU -> central processing unit (unitat central de processament)
CiU ->Convergència i Unió


dijous, 11 de novembre del 2010

6.2.- Comentari del diari ''ara.cat''

Sembla que sigui un diari seriós, que tenen ganes de començar. També sembla que serà bastant popular, ja sigui per la publicitat que fan com pels escriptors i crítics famosos que fa que cridi l'atenció al públic.

El diari dóna diverses possibilitats, com per exemple poder rebre'l a casa cada dia, obternir informació dels llocs on es fan les presentacions, o moltes altres que pots informar-te a la seva pàgina web.

Hi ha diverses cares famoses, per exemple Antoni Bassas, que creu que des del seu punt de vista el diari hauria de concentrar-se en l'esperit crític per apujar els llistons; Carles Capdevila afirma que li fa molta il·lusió començar com a director en aquest diari; Toni Soler, diu que aquest diari hauria de ser més obert i per tan, més innovador, és accionista i periodista del ''ara''; Albert Om, pensa que aquest ha de ser el diari del país de Catalunya, també és periodista i accionista i Oriol Soler n'és el president a part d'accionista.

dimecres, 3 de novembre del 2010

5.3.1. 
 Són creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe’m Déus amar,
entre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.
Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.
Novell saber hai atrobat,
pot-n’hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat, 
per lo saber que Déus m’ha dat.
Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d’ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.
Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d’home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.
Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no n’hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.
Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d’ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.
Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.
On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n’hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.
Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.
Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó’m Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.


5.3.2

És un text que mostra la moral religiosa de Ramon Llull. En el text apareix moltes vegades la raó de l'existència, en aquest cas Déu


5.4- Bibliografia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

http://margamayans.wordpress.com/cant-de-ramon-de-ramon-llull/

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llull.htm